‘Infància trans’: l’altra pandèmia? Per Silvia Carrasco (*Con glosa añadida)

Silvia Carrasco aporta su consideración sobre el problema que los nazis tecnomalthusianos tienen a bien generar ahora aprovechando el periodo de confusión etaria en la formación hormonal sexual que significa para las personas la adolescencia, y las nuevas herramientas cibernéticas de IA y redes sociales para el dominio y explotación mental, pero, sobre todo, la impunidad lograda por los tecnomalthusianos tras su golpe de estado global sanitarista de 2020, en el marco del creciente colapso internacional de la acumulación de capital.

Buscan, a la desesperada, nuevas formas de valorización del capital y los experimentos de innovación social tecnomalthusiana vienen de perlas para dar salidas de inversión al capital sobreacumulado. Es luego, solo algo después, cuando aparece la socialdemocracia pequeña y/o grande a hacer el papeleo y el show del espectáculo. También ocurre esto en la ofensiva tecnomalthusiana contra la población trans, sobre todo la infantil.

El plan para quienes hayan observado el último medio siglo de neomalthusianismo de crisis, en la fase toyotista de la acumulación, y estén observando su reconversión en tecnomalthusianismo en esta fase inicial de la robotización biodigital, es transparente: Castrar al mayor número posible de adolescentes y jóvenes, especialmente proletarios, pero castrarlos de forma urgente e irreversible, antes de que se den cuenta de la estafa y el negocio de explotación que la “terapia” de castración tecnomalthusiana significa. Recuerda a la introducción de la heroína en los países capitalistas centrales en los años 1970-80s. Aunque con formato y guion distinto, es claramente el mismo tipo de abusos darwinazis y skynnerianos de aquel entonces.

Lamentablemente, para la mayoría de la población descifrar el verdadero significado de esta ofensiva no es tan fácil, pero puede resumirse en un párrafo: Simplemente, además de buscar ganancias, intentan elevar la presión selectiva, sobre todo en el proletariado, reduciendo cuanto puedan la fertilidad y aumentando lo máximo posible las patologías de socio-sexualización de la Generación Z y posteriores, haciendo además el mayor negocio posible con ello.

Solo con que consiguieran reducir dos o tres puntos del tanto por ciento de la fertilidad natural de ese segmento generacional de la población fértil futura, que en los barrios proletarios será el doble, se darían por satisfechos, aunque el objetivo es presionar hacia el máximo posible. Pero, eso si, esto lo intentan hacer, para mayor escarnio, elevando a la vez la cuota de explotación pues van a intentar que las criminales operaciones de castración de menores se paguen vía incremento de la plusvalía tributaria, y así de la cuota de explotación.

Es pues un plan nazifascista, – no tiene otro nombre -, para machacar a la población adolescente empleando el confusionismo generista. En cuanto a los gays y lesbianas no profesionales y no pagados por la farmaindustria tecnomalthusiana, lo que se les viene encima no es filfa. Si en los 1970-2010s, durante el medio siglo toyotista anterior, fue a las feministas a quienes emplearon para camuflar su ofensiva anti proletaria sobre todo en el abortismo, con fines claramente malthusianos de reducción de población sobrante relativa, ahora se están deshaciendo de las feministas que ya nos le sirven para continuar su reformismo de los seres humanos proletarios, – que ni siquiera del capital, y mucho menos de las relaciones sociales producción -, y comienzan a centrar la manipulación malthusiana en la población gay. Un reformismo de la población en el que los tecnomalthusianos a las anteriores cobayas humanas cosificadas, perdedoras y víctimas, los humanos preinfantes abortables, ahora les suman a los adolescentes castrables.

Por supuesto, los líderes trans revolucionarios verdaderos, como Debby Hayton, están horrorizados, con conocimiento de causa, de lo que significa destrozar irreversiblemente los cuerpos de los adolescentes y jóvenes mediante una catarata de mentiras, malicia nazifascista y manipulación mental, y rechazan radicalmente estos abusos contra la infancia, la adolescencia y la juventud en su conjunto.

“Los activistas trans intentaron censurar un libro sobre el daño potencial de las transiciones apresuradas para los niños

Me desespero cuando leo historias de niños de tan solo dos años etiquetados como “trans”; estos niños necesitan protección de sus padres”

Pero los trans profesionales pagados por el capital tecnomalthusiano, o tontos útiles o manipulados o aprovechados de la ofensiva darwinazi de castración de adolescentes, ya engolados de poder abusivo sin organizaciones revolucionarias del proletariado que les paren los pies, no están dispuestos a dejar pasar este negocio. Afortunadamente, comienzan a oírse más voces de denuncia de la nueva ofensiva tecnomalthusiana ya desplegada por la socialdemocracia lanzándose en ariete hacia la alienación nazifascista de los espacios mentales de los adolescentes y jóvenes, y atacando desde la retaguardia a las familias, cuadrillas, barrios y escuelas.


‘Infància trans’: l’altra pandèmia?

Mentre maldem per doblegar les corbes de contagis i morts a causa de la Covid19, en poc temps s’ha fet forta entre nosaltres una altra pandèmia digna de les obres de ciència ficció més inversemblants: el món ric ha decidit aturar el creixement dels seus infants quan arriben a la pubertat, inocular-los hormones del sexe contrari i mutilar-los, amputant-los pits i genitals, per adaptar-los a uns sentiments profunds de malestar amb el sexe dels seus cossos.

La revelació es pot manifestar entre infants i adolescents en qualsevol moment, convertits sobtadament en savis de la seva autèntica identitat present i futura per obra d’un esperit sexuat que els habita, sempre contrari al sexe que tothom els veu. Famílies, professorat, psicòlegs i pediatres que mai haurien sospitat l’existència real de tal incongruència entre cos i ment, que creix a passes de gegant entre la generació jove informadíssima per internet, absorbeixen de pressa la bona nova i se sumen entusiastes a escampar-la. Mares i pares redescobreixen senyals inequívoques en fills i filles –des d’ara, fillis, segons el nou gènere gramatical inventat per la consellera Tània Verge– que, en la foscor que vivien, no havien sabut interpretar.

Experts de tota mena alerten dels perills de contradir-los, no ja sobre si volen anar a escola en pijama, macarrons per esmorzar o un mòbil de darrera generació, sinó sobre la satisfacció immediata del que reclama el seu coneixement íntim i inqüestionable de la vida i el sexe, tant si tenen 3 anys com si en tenen 16. Professores que es pensaven, ingènues, que eren feministes perquè lluitaven per educar nenes i nens com iguals, lliures de limitacions sexistes i estimant-se com eren, es reciclen amb urgència en la novíssima corrent. Així, animen la canalla a trobar la seva autèntica identitat sexual, ajudades per simpàtiques entitats que actualitzen amb múltiples cursets i contes avalats pel Departament d’Educació tota la seva formació anterior, tan desfasada.

Les grans corporacions medicofarmacèutiques, sempre tan pendents de la salut de la població, ja han creat tots els tractaments i drogues vitalícies que, per sort, portaran el benestar als nostres infants i joves. Segons els papers que els dona la sanitat catalana amb la recepta de les hormones, pràcticament tot són avantatges. Aquí cal dir que Suècia, Finlàndia, Irlanda i altres renegats que han aturat aquests protocols segur que exageren sobre els seus danys irreversibles. Al cap i a la fi, si ja no tens pits no pots tenir càncer de mama!

Res tan eficaç per alliberar l’alumnat de la biologia trànsfoba dels llibres de text, on encara es diu que els humans som una espècie animal binària, com un bon taller on s’expliqui que un penis petit és com un clítoris gran

Les nostres polítiques i polítics no es queden enrere en el seu treball infatigable pel bé comú i llei que toquen, llei on redefineixen el subjecte de dret, ara de sexe sentit. El Consell de Ministres ja té preparada una llei trans per arreglar-ho del tot. A Canàries, quan un senyor que havia violat i assassinat la seva cosina va afirmar de cop i volta que no era un senyor, sinó una senyora, no van dubtar ni un minut a enviar-lo a un mòdul de dones, protegint la nova presa sentida de ves a saber quins homenots a la presó que li hauria tocat. Sempre abocats a la protecció de la infància, han aprovat a Catalunya no una sinó cinc lleis i protocols trans d’obligat compliment a les escoles. Res tan eficaç per alliberar l’alumnat de la biologia trànsfoba dels llibres de text, on encara es diu que els humans som una espècie animal binària, com un bon taller on s’expliqui que un penis petit és com un clítoris gran. Tan ben informats estan els i les nostres representants de les conseqüències de tals lleis i protocols que no han considerat en cap moment que la societat catalana n’hagués de fer res amb debats públics que només haurien endarrerit el gaudi de les seves bondats. I amb una entesa sense precedents, coincideixen en aquest esforç els partits defensors de la desregulació del mercat sense cotilles polítiques i frontereres i els que anuncien l’adveniment automàtic del socialisme per la via de la independència.

I així es multipliquen exponencialment les transicions socials –els canvis de noms, vestits i pentinats, i un sorprenent interès pels pronoms–, seguides de les transicions mèdiques entre la nostra infància i adolescència. Som tan moderns que s’hi suma el triple de noies que de nois. Tot fa pensar que ben aviat gaudirem també aquí d’ofertes i descomptes en la doble amputació de pits com a regal idoni de final de curs. Sempre al costat del lideratge mundial, seguim així l’estela d’una societat tan sana, igualitària i referent en salut pública com la nord-americana, on fins i tot els infants del carrer tenen dret a les hormones creuades per alleugerir el seu insuportable patiment –a causa del seu sexe, no de que no tinguin on caure morts–. De Nacions Unides a Save The Children, de l’Iran islamista als sindicats de classe, de Hollywood a les universitats capdavanteres, d’Amazon al Govern de la Generalitat i TV3, el món vetlla pels nous drets humans trans que ens portaran a cotes insospitades de justícia social, perquè tothom té dret a ser qui és, fins i tot si és de sexe fluid que va canviant al llarg de la vida. El sistema econòmic serà el mateix, això sí. És el mínim que es pot fer pels que indueixen desitjos i els satisfan al mercat global. Perquè també, en això, guanyen els de sempre.

 

Deja un comentario